1. • Diversos experts d'EUA afirmen que les variacions genètiques s'han accelerat
2. • Els continents són més diferents ara per les malalties, la dieta i l'entorn
NOELIA SASTRE
NOVA YORK
"L'evolució humana s'ha accelerat i és molt més ràpida del que pensàvem, sobretot els últims 10.000 anys, després de la invenció de l'agricultura". De fet, l'antropòleg John Hawks, de la Universitat de Wisconsin (EUA), ha comprovat que els humans presenten avui més diferències genètiques amb els que vivien fa 5.000 anys que aquests últims amb l'home de Neandertal, que va desaparèixer fa 30.000 anys.
En un estudi firmat juntament amb quatre experts més i publicat en l'edició on line de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, els antropòlegs també mostren les diferències en l'evolució d'a-
siàtics, europeus i africans. I afirmen que molts dels recents canvis genètics reflecteixen diferents dietes, així com la resistència a les epidèmies que van acabar amb moltes vides durant el creixement de la població mundial. Els africans, per exemple, han desenvolupat gens de resistència contra la malària. Els europeus tenen un gen que facilita la digestió de la llet en l'edat adulta. I els asiàtics, un altre que asseca la cera de les orelles.
Els canvis es deuen a l'enorme creixement de la població, des d'uns quants milions fins als 6.500 actuals. "Els homes s'han desplaçat d'un lloc a un altre, i s'han hagut d'adaptar a nous entorns", afegeix Henry Harpending, un altre autor de l'estudi i professor a la Universitat de Utah (EUA).
MUTACIONS
Els investigadors van buscar les mutacions genètiques durant els últims 80.000 anys, i van analitzar l'ADN de 270 persones de diferents parts del món. Les dades van mostrar un catàleg de diferències i similituds genètiques de l'home actual que els serveix per investigar quan un canvi genètic va aparèixer en la seqüència completa d'ADN i començar a traçar la pauta d'aquesta modificació en el passat.
"Aquesta evolució mostra diferències a l'Àfrica, l'Àsia i Europa, però gairebé tots els canvis són únics a cada zona perquè des que l'home se'n va anar de l'Àfrica a altres llocs, fa 40.000 anys, no hi ha hagut gaire flux de gens entre regions", afirma Harpending. Els canvis genètics han estat 100 vegades superiors en els últims 5.000 anys que en qualsevol altre període, asseguren els antropòlegs, que afegeixen que el 7% dels nostres gens estan sota una ràpida evolució. Tot i així, l'ADN humà és idèntic en el 99%.
No hay comentarios:
Publicar un comentario