Jordi Sabater Pi: "Estic fart de Floquet de Neu i d'explicar sempre la seva història"

TERESA PÉREZ
BARCELONA

HOMENATGE A JORDI SABATER PI I MOSTRA SOBRE LA SEVA OBRA. La Nau Ivanow. Hondures, 30.


La vida de Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922) és la de l'aventurer i viatger del segle XIX. Va marxar a Guinea amb 17 anys, fugint de la fam de la postguerra, i s'hi va quedar 30 anys observant la naturalesa. Aquest autodidacte, que va arribar a la universitat amb 40 anys, rep avui a la Sagrera, el seu barri, un homenatge per tota una vida dedicada a la ciència. I encara dibuixa.

Jordi Sabater Pi Foto: JOAN CORTADELLAS

--¿La seva trajectòria científica ha estat prou reconeguda?
--Comprenc que el tema dels primats no és popular, però és un gran descobriment per a la humanitat. Vaig ser el primer a dir que els ximpanzés fabriquen eines, que és el que més ens acosta.

--La seva col.lega Jane Godall té el Príncep d'Astúries. ¿Vostè el vol?
--L'enyoro però sé que és impossible tenir-lo, sóc molt gran.

--A l'Àfrica s'inicia en la ciència.
--Vaig arribar a Fernando Poo el juny del 41 després d'un mes de travessia des de Barcelona. Em vaig quedar embruixat, era tal com m'havien ensenyat a les fotos de l'escola francesa. Aquelles imatges les portava al cor i les vaig reviure. Ara no seria igual.

--¿Què ha canviat?
--Els homes han tallat boscos, han matat animals i els indígenes s'han europeïtzat.

--Va treballar en plantacions de cacau.
--Era molt dur, de sis del matí a sis de la tarda, i el que faltava s'acabava a la nit.

--¿Quan investigava?
--Els diumenges i a estones perdudes. Observava, dibuixava i escrivia.

--I una tarda va veure els goril.les...
--Els indígenes em van avisar que hi anés ràpid, que n'hi havia un grup de set o vuit. Descansaven. Em vaig ocultar a la malesa però una cria em va veure, va cridar i van fugir.

--La gent el coneix per portar a Barcelona el Floquet de Neu...
--N'estic fart. Sempre explicant el mateix. Aquí ens mirem les coses per l'exotisme, i no pel seu valor.

--¿Es va penedir de portar-lo?
--No, perquè l'haurien matat. Però, la veritat, preferiria que no m'hagués passat aquesta història.

--¿Què va sentir quan va morir?
--Una mica de tristesa, però no gaire perquè era molt vell i havia arribat la seva hora.

--Li va agradar Gorilas en la niebla.
--Està molt bé. Reflecteix el caràcter fort i la severitat, sobretot amb els humans, de la naturalista Dian Fossey. Vaig treballar amb ella.

--Dels seus descobriments, ¿quin l'enorgulleix més?
--La granota Goliath és el més important, però les granotes no interessen perquè repugnen.

--Va anar a la universitat amb 40 anys, ¿què hi va aprendre?
--Ben poc. No em va aportar gaire.

--És vegetarià, ¿per què?
--La mort dels animals em fa molta llàstima.

--¿Què opina dels zoos?
--Tenen poca vida futura.