El rincón de Jane Goodall

Interesante página de elmundo.es sobre la figura de JANE GOODALL.

Matan un Chimpancé de Mona

Scientists say 'hobbit' was not modern human

Study of the bones in the creature's left wrist lends weight to theory

By Randolph E. Schmid

The Associated Press

Updated: 4:49 p.m. ET Sept. 20, 2007

WASHINGTON - U.S. scientists, wringing their hands over the identity of the famed "hobbit" fossil, have found a new clue in the wrist.

Since the discovery of the bones in Indonesia in 2003, researchers have wrangled over whether the find was an ancient human ancestor or simply a modern human suffering from a genetic disorder.

Now, a study of the bones in the creature's left wrist lends weight to the human ancestor theory, according to a report in Friday's issue of the journal Science.

The wrist bones of the 3-foot-tall (0.91 meter) creature, technically known as Homo floresiensis, are basically indistinguishable from an African ape or early hominin-like wrist and nothing at all like that seen in modern humans and Neanderthals, according to the research team led by Matthew W. Tocheri of the Smithsonian's National Museum of Natural History.

That indicates that it is an early hominin and not a modern human with a physical disorder, they contend.

"It seals the deal," Tocheri said in a telephone interview.

The specimen he studied lived on the Indonesian island of Flores about 18,000 years ago, a time when early modern humans populated Australia and other nearby areas.

Scientists had thought humans had the planet to ourselves since Neanderthals died out about 30,000 years ago, and the discovery of Hobbits indicates another evolutionary cousin who coexisted longer, Tocheri said.

It is not known whether humans and Hobbits coexisted on that island, he said, but it is clear we shared the planet for some time.

"Basically, the wrist evidence tells us that modern humans and Neanderthals share an evolutionary grandparent that the hobbits do not, but all three share an evolutionary great-grandparent. If you think of modern humans and Neanderthals as being first cousins, then the hobbit is more like a second cousin to both," Tocheri said.

When the bones were first discovered some scientists declared them the remains of a new, dwarf species of human ancestors. Because of its tiny stature it was quickly dubbed the "Hobbit," from the creature in the books by J.R.R. Tolkien.

Dean Falk of Florida State University said the new report helps confirm that conclusion.

"This is exciting and should help settle things," she said. "The authors are to be congratulated, not only for describing important new details about 'Hobbit,' but for shedding light on the evolution of the wrist and how it might have related to tool production."

But others have questioned whether it was really a new species. Robert D. Martin of the Field Museum in Chicago and co-authors challenged the original classification, arguing that it appears to be a modern human suffering from microencephaly, a genetic disorder that results in small brain size and other defects.

There are things that can go wrong in the development of the wrist, Tocheri said, but they do not result in a complete change of design from modern human to chimpanzee or gorilla wrist.

Nonetheless, Martin said he is standing by his position.

"My take is that the brain size of (that specimen) is simply too small. That problem remains unanswered," he said in a telephone interview.

"People ask me whether this new evidence changes anything, well it doesn't," he said. "I think the evidence they've presented is fine, it's the interpretation that is problematic."

Copyright 2007 The Associated Press. All rights reserved. This material may not be published, broadcast, rewritten or redistributed.

URL: http://www.msnbc.msn.com/id/20893732/

Descobert a Dmanisi un nou tipus d’homínid d’1,7 milions d’anys amb un esquelet combinació de trets arcaics i moderns

Font: Bloc IPHES

L’esquelet parcial d’un individu associat a un crani, i les restes postcranials de tres adults, han permès definir com era el cos dels primers homínids que van sortir de l’Àfrica fa 1,7 milions d’anys. Fins ara, es coneixia com podia ser la seva cara, gràcies a uns cranis trobats també a Dmanisi (Geòrgia), atribuïts a Homo georgicus, però finalment s’ha pogut definir també com seria la resta del seu esquelet, gràcies a diferents restes trobades posteriorment en aquest jaciment. L’estudi ha determinat un tipus d’homínid nou, amb combinació de trets antics i moderns, essent en el seu conjunt molt més arcaic del que es pensava, tot i que disposava de capacitat física per recórrer llargues distàncies, amb caràcters heretats de l’Homo habilis.

David Lordkipanidze, director de les excavacions de Dmanisi, amb un húmer del postcranial descobert - Crèdit foto: Georgian National Museum

Aquesta important aportació científica es dóna a conèixer en el volum 449 de la revista Nature del 20 de setembre de 2007. La troballa pertany a un equip internacional dirigit per David Lordkipanidze, director del projecte de recerca de Dmanisi, i entre els signants de l’article hi figuren Bienvenido Martínez-Navarro i Jordi Agustí, com a investigadors ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona).

Les troballes de postcranial que es presenten a Nature pertanyen principalment a dos individus diferents dels quals ja es coneixien els cranis: el crani 2700, localitzat l’any 2001, corresponent a un jove adolescent, i el D-3.444, aparegut el 2003 i conegut com el vell desdentat, amb la qual cosa hauria de ser alimentat per altres individus, essent la mostra més llunyana que ens ha arribat de comportament altruista. Amb les diferents parts de la resta d’esquelet obtingudes a Dmanisi s’ha pogut comprovar que es tracta d’un nou model homínid, una combinació de trets arcaics heretats d’Homo habilis i Homo ergaster, que després derivaran en Homo erectus asiàtic.

Jordi Agustí, al costat de David Lordkipanidze, en el moment d'extreure el crani D-3.444, trobat el 2003 i conegut com el vell desdentat - Crèdit foto IPHES

Jordi Agustí explica: “es considerava que els primers homínids haurien tingut una morfologia més avançada pel que fa al seu postcranial, en canvi, l’Homo georgicus demostra que, de cames cap avall, té una estructura més moderna, més avançada, però de tòrax cap a munt manté unes característiques físiques arcaiques. Això es concreta en què tenia una bona capacitat per desplaçar-se a peu, però, alhora, l’absència de torsió humeral indica que tenia més flexibilitat per pujar als arbres que espècies més modernes, com l’Homo ergaster, i seria una espècie més adaptada al bosc que a paisatges de sabana”. Les restes postgranials trobades a Dmanisi són d’aquestes parts de l’esquelet: omòplat, clavícula, húmer, vèrtebres, fèmur, tíbia i ossos del peu; no s’ha descobert encara cap pelvis.

Primeres sortides d'Àfrica i sistema locomotor

Sobre les primeres sortides d’homínids d’Àfrica hi ha diversos punts de vista, però, en tot cas, el postcranial de l’Homo georgicus evidencia que “no va ser la possessió d’un sistema locomotor avançat el que va propiciar aquest fet, per la combinació de trets moderns i arcaics exposats –apunta Jordi Agustí-. En tot cas, Dmanisi és l’origen d’Homo erectus, en sentit estricte, ja que ens dóna les claus per entendre l’origen d’aquesta espècie. Si l’Homo antecessor descobert a Atapuerca prové d’Àsia, heretaria també aquesta estructura postcranial, o bé, si aquestes poblacions són producte d’una segona sortida, haurien de tenir una estructura més moderna. De moment, però, no tenim restes postcranials d’aquestes altres espècies per poder-ho comparar”.

Bienvenido Martínez-Navarro, el primer per l'esquerra amb D. Lordkipanidze, al jaciment de Dmanisi

La col·laboració de l’IPHES en el projecte Dmanisi s’emmarca en un conveni establert amb el Museu Nacional de Geòrgia, que dirigeix Lordkipanidze, i amb el qual es va formalitzar una col.laboració institucional que ve de llarg, per la participació de Jordi Agustí i Bienvenido Martínez en el projecte de Dmanisi, implicació que alhora rep el suport de la Generalitat de Catalunya a través del Programa Excava de l’Agència d’Ajuts Universitaris a la Recerca (AGAUR), que pretén esbrinar com es va produir la primera sortida d’Àfrica dels homínids.

En aquest projecte de Dmanisi, “l’aportació nostra –recalca Bienvenido Martínez- s’ha centrat sobretot en l’estudi de la bioestratigrafia (datació del jaciment en funció de les restes de fauna que es localitza en cada nivell geològic) i l’estudi dels macromamífers apareguts”.

Respecte a la fauna de Dmanisi, el mateix investigador ha puntualitzat que és molt variada i presenta elefants de l’espècie Mammuthus meridionalis, girafes primitives, bisons, antílops amb les banyes espiralades, estranys bòvids amb les banyes dirigides cap al davant de l’espècie Soergelia minor, cabres i, sobretot, abundants carnívors, óssos, hienes gegants, tigres de dents de sable de dos tipus (Homotherium i Megantereon ), jaguars, guepards, llops primitius, etc. “Aquesta fauna –assegura Bienvenido Martínez- està d’acord amb una cronologia d’1,7 – 1,8 milions d’anys i ens indica de l’existència en aquella època d’un paisatge variat, amb boscos i zones obertes, molt favorable per a la supervivència dels homínids”. Gran part d’aquesta fauna la trobem també al jaciment d’Orce (Granada).

Dmanisi és un jaciment clau per estudiar la sortida de les primeres poblacions de l’Àfrica, localitzant-se en aquest indret les evidències més antigues d’homínids fora d’aquest continent, amb una antiguitat d’1,7 milions d’anys pertanyents a l’espècie Homo georgicus, possiblement l’espècie pont entre Homo habilis i Homo erectus, en sentit estricte, és a dir, l’homínid que es localitza a Àsia. Tot això reforça el debat sobre el paper del continent asiàtic en els procesos d’evolució de les espècies d’homínides fora d’Àfrica.

Els primers emigrants

• Els habitants del jaciment de Dmanissi, els humans més antics fora de l'Àfrica, tenien cames gràcils i eren baixos

ANTONIO MADRIDEJOS, El Periódico de Catalunya
BARCELONA

Els primers homínids que es van aventurar a deixar el seu bressol africà per colonitzar el món, avançant per climes més durs, van ser uns éssers certament singulars: per una banda, tenien trets anatòmics moderns, com unes proporcions corporals similars a les de l'home actual i unes cames aptes per recórrer grans distàncies; per una altra, mostraven característiques pròpies d'espècies arcaiques com els australopitecs, com la facilitat per enfilar-se, el cervell petit i una estatura inferior al metre i mig. Aquesta és la principal conclusió a què s'ha arribat després de comparar els últims fòssils desenterrats al jaciment de Dmanissi (Geòrgia), molt nombrosos i variats, amb els cranis i la mandíbula presentats anys enrere. Tant els uns com els altres tenen entre 1,8 i 1,7 milions d'anys i són, per tant, les restes d'homínids més antigues que s'han trobat mai fora del continent africà.
Els científics, capitanejats pel paleontòleg local David Lordkipanidze, presenten avui a la revista Nature els últims fòssils trobats a Dmanissi --un cúbit, húmers, costelles, vèrtebres, un fèmur i falanges, entre altres--, que corresponen a tres individus adults i un d'adolescent. Des del 1991, a Geòrgia s'han desenterrat molts ossos i estris de pedra antics, però fins ara no se sabia pràcticament res de l'aparell locomotor.
En el treball han participat tres investigadors espanyols: Bienvenido Martínez-Navarro i Jordi Agustí, de l'Institut de Paleoecologia Humana de Tarragona, i Oriol Oms, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Agustí s'ha ocupat de l'anàlisi de la microfauna fòssil, el seu company Martínez-Navarro ha contribuït a l'estudi dels grans mamífers, com els carnívors i els bòvids, i Oms ha estat l'encarregat de precisar la cronologia dels ossos mitjançant estudis estratigràfics i paleomagnètics.
Aquests homínids van haver de passar forçosament pel Pròxim Orient en les seves migracions cap a altres latituds, però mai se n'han trobat restes i possiblement costarà molt trobar-ne. Són els capritxos de la geologia: Geòrgia, en canvi, es va beneficiar d'un paisatge volcànic en canvi constant.

Sabana amb estacions
Dmanissi és un jaciment excepcional situat sota la ciutat medieval del mateix nom, a 85 quilòmetres de la ciutat de Tbilissi. Avui és un paisatge muntanyós d'hiverns rigorosos, però fa 1,8 milions d'anys va acollir possiblement un paisatge de sabana més càlid, encara que amb estacions marcades, explica Martínez- Navarro. "Al costat dels homínids --relata-- hi va haver una fauna variada de rinoceronts, girafes, estruços, antílops, cabruns, bisons, tigres de dent de sabre, somateris..." Els pobladors d'aquella època van ser sobretot recol.lectors i caçadors d'animals petits, encara que probablement no desdenyaven la carronya que deixaven els grans carnívors.
"En general --afirma Martínez- Navarro, que també coordina les investigacions al jaciment d'Orce (Granada)--, els homínids que vivien a Dmanissi tenien una estructura moderna de cintura cap avall i una gran habilitat per caminar grans distàncies, però eren de talla petita". No són exactament com els Homo habilis ni com els posteriors Homo erectus, i han estat batejats com a Homo georgicus. "Són un mosaic", destaca Mar-
tínez, que ha treballat a Geòrgia des del 1997. "Recordo quan només hi havia tres hores d'electricitat, però ara la regió ha millorat molt i es pot visitar com a turista sense cap perill". Aquest jaciment té fins i tot una web pròpia (www.dmanissi.org. ge).

Primates Expect Others To Act Rationally

Science Daily — When trying to understand someone's intentions, non-human primates expect others to act rationally by performing the most appropriate action allowed by the environment, according to a new study by researchers at Harvard University.

Rhesus macaques were one of the three types of primates that responded to an experimenter's actions. (Credit: Photo by Justin Wood)

---

The work was led by Justin Wood, a graduate student in the Department of Psychology in the Faculty of Arts and Sciences at Harvard, with David Glynn, a research assistant, and Marc Hauser, professor of psychology at Harvard, along with Brenda Phillips of Boston University.

"A dominant view has been that non-human primates attend only to what actions 'look like' when trying to understand what others are thinking," says Wood. "In contrast, our research shows that non-human primates infer others' intentions in a much more sophisticated way. They expect other individuals to perform the most rational action that they can, given the environmental obstacles that they face."

The scientists studied the behavioral response of over 120 primates, including cotton-top tamarins, rhesus macaques and chimpanzees. These species represent each of the three major groups of primates: New World monkeys, Old World monkeys and apes. All three species were tested in the same way, and the results showed the same responses among the different types.

In the first experiment, the primates were presented with two potential food containers, and the experimenter either purposefully grasped one of the containers, or flopped their hand onto one of the containers in an accidental manner. For all three species, the primates sought the food container that was purposefully grasped a greater number of times than the container upon which the hand was flopped. This indicates that the primate inferred goal-oriented action on the part of the experimenter when he grasped the container, and was able to understand the difference between the goal-oriented and accidental behavior.

In the second experiment, the researchers asked if the primates infer others' goals under the expectation that other individuals will perform the most rational action allowed by the environmental obstacles. Again, the primates were presented with two potential food containers. In one scenario, an experimenter touched a container with his elbow when his hands were full, and in another scenario, touched a container with his elbow when his hands were empty.

The primates looked for the food in the container indicated with the elbow more often when the experimenter's hands were full. The primates considered, just as a human being would, that if someone's hands are full then it is rational for them to use their elbow to indicate the container with food, whereas if their hands are empty it is not rational for them to use their elbow, because they could have used their unoccupied hand.

Developmental psychologists have long understood that young children are able to engage in this type of rational action perception, but scientists have not understood if this ability is unique to human beings, or shared with other animals. This study suggests that this ability evolved as long as 40 million years ago, with non-human primates.

"This study represents one of the broadest comparative studies of primate cognition, and the significance of the findings is reinforced by the fact that these results were consistent across three different species of primates," says Wood. "The results have significant implications for understanding the evolution of the processes that allow us to make sense of other people's behavior."

The findings appear in the Sept. 7 issue of the journal of Science.

The research was funded by the National Institutes of Health, the Guggenheim, and the National Science Federation.

Note: This story has been adapted from a news release issued by Harvard University.

Avances sobre la inteligencia humana

8/9/2007

Investigación internacional Universidad Complutense de Madrid Una investigación internacional demuestra que la inteligencia humana se debe a una especialización para la cultura. La Universidad Complutense forma parte de este estudio realizado en Alemania con la participación de dos investigadores españoles. Inteligencia humana La investigación sugiere una adaptación biológica específica en el ser humano para la vida social y la cultura, tal como plantea la hipótesis de la inteligencia cultural. Estas habilidades socio-cognitivas especializadas permitirán adquirir otras habilidades cognitivas complejas tanto a través de la imitación como de la educación. El trabajo, que se publicará el próximo viernes en la revista Science, revela una adaptación biológica específica en el ser humano para la vida social y la cultura. Un estudio realizado a lo largo de cuatro años en el Instituto Max Planck de Antropología Evolutiva de Leipzig (Alemania), con participación de la Universidad Complutense, aporta información decisiva sobre las causas de que el ser humano sea “más inteligente” que el resto de los primates. La investigación da la razón a los expertos que mantienen la llamada hipótesis de la inteligencia cultural, según la cual los humanos hemos desarrollado habilidades sociocognitivas especializadas para poder vivir e intercambiar información en grupos culturales y es esta dimensión colectiva, que permite beneficiarse de las habilidades y de los conocimientos de los otros, y que se desarrolla en edades muy tempranas, la que hace al ser humano tan “inteligente”. El estudio descarta la hipótesis de la inteligencia general, que explica la mayor inteligencia por el mayor tamaño cerebral. Desarrollo del estudio El trabajo, que se publicó ayer, en la revista Science, ha sido realizado por cinco investigadores: E. Herrmann, J. Call, M.V. Hernández-Lloreda, B. Hare y M. Tomasello. Dos de ellos son españoles: Joseph Call, del Instituto Max Planck, y María Victoria Hernández-Lloreda, profesora del Departamento de Metodología de las Ciencias del Comportamiento de la Universidad Complutense de Madrid. En la investigación se aplicó una amplia batería de tests cognitivos a 106 chimpancés, 32 orangutanes y 105 niños de 2 años de edad. Si bien niños y grandes simios tuvieron resultados muy similares en lo relativo al conocimiento del mundo físico (tareas espaciales, estimación de cantidades e inferencia causal), en la comprensión del mundo social (imitación, comunicación no verbal o interpretación de intenciones) los niños de 2 años, que aunque ya utilizan el lenguaje aún no están escolarizados, obtuvieron resultados mucho mejores. La investigación sugiere una adaptación biológica específica en el ser humano para la vida social y la cultura, tal como plantea la hipótesis de la inteligencia cultural. Estas habilidades socio-cognitivas especializadas permitirán adquirir otras habilidades cognitivas complejas tanto a través de la imitación como de la educación. La creación de la batería de tests cognitivos que puede ser aplicada tanto a niños como a primates no humanos constituye un logro que va más allá de los resultados específicos de este estudio, ya que abre la vía para poder explorar de forma sistemática las habilidades cognitivas de otras especies de primates, lo que proporcionará el tipo de información necesaria para reconstruir tanto la evolución biológica como cultural de la cognición humana. Este trabajo se enmarca dentro de una colaboración entre el Instituto Max Planck de Antropología Evolutiva de Leipzig (MPI-EVA) y la Universidad Complutense de Madrid (UCM), que comenzó en 2003 y se formalizó con un convenio entre MPI-EVA y el grupo de estudio de las relaciones sociales de la UCM, dirigido por Fernando Colmenares Gil, del que forma parte María Victoria Hernández Lloreda.