Descobert a Dmanisi un nou tipus d’homínid d’1,7 milions d’anys amb un esquelet combinació de trets arcaics i moderns

Font: Bloc IPHES

L’esquelet parcial d’un individu associat a un crani, i les restes postcranials de tres adults, han permès definir com era el cos dels primers homínids que van sortir de l’Àfrica fa 1,7 milions d’anys. Fins ara, es coneixia com podia ser la seva cara, gràcies a uns cranis trobats també a Dmanisi (Geòrgia), atribuïts a Homo georgicus, però finalment s’ha pogut definir també com seria la resta del seu esquelet, gràcies a diferents restes trobades posteriorment en aquest jaciment. L’estudi ha determinat un tipus d’homínid nou, amb combinació de trets antics i moderns, essent en el seu conjunt molt més arcaic del que es pensava, tot i que disposava de capacitat física per recórrer llargues distàncies, amb caràcters heretats de l’Homo habilis.

David Lordkipanidze, director de les excavacions de Dmanisi, amb un húmer del postcranial descobert - Crèdit foto: Georgian National Museum

Aquesta important aportació científica es dóna a conèixer en el volum 449 de la revista Nature del 20 de setembre de 2007. La troballa pertany a un equip internacional dirigit per David Lordkipanidze, director del projecte de recerca de Dmanisi, i entre els signants de l’article hi figuren Bienvenido Martínez-Navarro i Jordi Agustí, com a investigadors ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona).

Les troballes de postcranial que es presenten a Nature pertanyen principalment a dos individus diferents dels quals ja es coneixien els cranis: el crani 2700, localitzat l’any 2001, corresponent a un jove adolescent, i el D-3.444, aparegut el 2003 i conegut com el vell desdentat, amb la qual cosa hauria de ser alimentat per altres individus, essent la mostra més llunyana que ens ha arribat de comportament altruista. Amb les diferents parts de la resta d’esquelet obtingudes a Dmanisi s’ha pogut comprovar que es tracta d’un nou model homínid, una combinació de trets arcaics heretats d’Homo habilis i Homo ergaster, que després derivaran en Homo erectus asiàtic.

Jordi Agustí, al costat de David Lordkipanidze, en el moment d'extreure el crani D-3.444, trobat el 2003 i conegut com el vell desdentat - Crèdit foto IPHES

Jordi Agustí explica: “es considerava que els primers homínids haurien tingut una morfologia més avançada pel que fa al seu postcranial, en canvi, l’Homo georgicus demostra que, de cames cap avall, té una estructura més moderna, més avançada, però de tòrax cap a munt manté unes característiques físiques arcaiques. Això es concreta en què tenia una bona capacitat per desplaçar-se a peu, però, alhora, l’absència de torsió humeral indica que tenia més flexibilitat per pujar als arbres que espècies més modernes, com l’Homo ergaster, i seria una espècie més adaptada al bosc que a paisatges de sabana”. Les restes postgranials trobades a Dmanisi són d’aquestes parts de l’esquelet: omòplat, clavícula, húmer, vèrtebres, fèmur, tíbia i ossos del peu; no s’ha descobert encara cap pelvis.

Primeres sortides d'Àfrica i sistema locomotor

Sobre les primeres sortides d’homínids d’Àfrica hi ha diversos punts de vista, però, en tot cas, el postcranial de l’Homo georgicus evidencia que “no va ser la possessió d’un sistema locomotor avançat el que va propiciar aquest fet, per la combinació de trets moderns i arcaics exposats –apunta Jordi Agustí-. En tot cas, Dmanisi és l’origen d’Homo erectus, en sentit estricte, ja que ens dóna les claus per entendre l’origen d’aquesta espècie. Si l’Homo antecessor descobert a Atapuerca prové d’Àsia, heretaria també aquesta estructura postcranial, o bé, si aquestes poblacions són producte d’una segona sortida, haurien de tenir una estructura més moderna. De moment, però, no tenim restes postcranials d’aquestes altres espècies per poder-ho comparar”.

Bienvenido Martínez-Navarro, el primer per l'esquerra amb D. Lordkipanidze, al jaciment de Dmanisi

La col·laboració de l’IPHES en el projecte Dmanisi s’emmarca en un conveni establert amb el Museu Nacional de Geòrgia, que dirigeix Lordkipanidze, i amb el qual es va formalitzar una col.laboració institucional que ve de llarg, per la participació de Jordi Agustí i Bienvenido Martínez en el projecte de Dmanisi, implicació que alhora rep el suport de la Generalitat de Catalunya a través del Programa Excava de l’Agència d’Ajuts Universitaris a la Recerca (AGAUR), que pretén esbrinar com es va produir la primera sortida d’Àfrica dels homínids.

En aquest projecte de Dmanisi, “l’aportació nostra –recalca Bienvenido Martínez- s’ha centrat sobretot en l’estudi de la bioestratigrafia (datació del jaciment en funció de les restes de fauna que es localitza en cada nivell geològic) i l’estudi dels macromamífers apareguts”.

Respecte a la fauna de Dmanisi, el mateix investigador ha puntualitzat que és molt variada i presenta elefants de l’espècie Mammuthus meridionalis, girafes primitives, bisons, antílops amb les banyes espiralades, estranys bòvids amb les banyes dirigides cap al davant de l’espècie Soergelia minor, cabres i, sobretot, abundants carnívors, óssos, hienes gegants, tigres de dents de sable de dos tipus (Homotherium i Megantereon ), jaguars, guepards, llops primitius, etc. “Aquesta fauna –assegura Bienvenido Martínez- està d’acord amb una cronologia d’1,7 – 1,8 milions d’anys i ens indica de l’existència en aquella època d’un paisatge variat, amb boscos i zones obertes, molt favorable per a la supervivència dels homínids”. Gran part d’aquesta fauna la trobem també al jaciment d’Orce (Granada).

Dmanisi és un jaciment clau per estudiar la sortida de les primeres poblacions de l’Àfrica, localitzant-se en aquest indret les evidències més antigues d’homínids fora d’aquest continent, amb una antiguitat d’1,7 milions d’anys pertanyents a l’espècie Homo georgicus, possiblement l’espècie pont entre Homo habilis i Homo erectus, en sentit estricte, és a dir, l’homínid que es localitza a Àsia. Tot això reforça el debat sobre el paper del continent asiàtic en els procesos d’evolució de les espècies d’homínides fora d’Àfrica.