• Els habitants del jaciment de Dmanissi, els humans més antics fora de l'Àfrica, tenien cames gràcils i eren baixos
ANTONIO MADRIDEJOS, El Periódico de Catalunya
BARCELONA
BARCELONA
Els primers homínids que es van aventurar a deixar el seu bressol africà per colonitzar el món, avançant per climes més durs, van ser uns éssers certament singulars: per una banda, tenien trets anatòmics moderns, com unes proporcions corporals similars a les de l'home actual i unes cames aptes per recórrer grans distàncies; per una altra, mostraven característiques pròpies d'espècies arcaiques com els australopitecs, com la facilitat per enfilar-se, el cervell petit i una estatura inferior al metre i mig. Aquesta és la principal conclusió a què s'ha arribat després de comparar els últims fòssils desenterrats al jaciment de Dmanissi (Geòrgia), molt nombrosos i variats, amb els cranis i la mandíbula presentats anys enrere. Tant els uns com els altres tenen entre 1,8 i 1,7 milions d'anys i són, per tant, les restes d'homínids més antigues que s'han trobat mai fora del continent africà.
Els científics, capitanejats pel paleontòleg local David Lordkipanidze, presenten avui a la revista Nature els últims fòssils trobats a Dmanissi --un cúbit, húmers, costelles, vèrtebres, un fèmur i falanges, entre altres--, que corresponen a tres individus adults i un d'adolescent. Des del 1991, a Geòrgia s'han desenterrat molts ossos i estris de pedra antics, però fins ara no se sabia pràcticament res de l'aparell locomotor.
En el treball han participat tres investigadors espanyols: Bienvenido Martínez-Navarro i Jordi Agustí, de l'Institut de Paleoecologia Humana de Tarragona, i Oriol Oms, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Agustí s'ha ocupat de l'anàlisi de la microfauna fòssil, el seu company Martínez-Navarro ha contribuït a l'estudi dels grans mamífers, com els carnívors i els bòvids, i Oms ha estat l'encarregat de precisar la cronologia dels ossos mitjançant estudis estratigràfics i paleomagnètics.
Aquests homínids van haver de passar forçosament pel Pròxim Orient en les seves migracions cap a altres latituds, però mai se n'han trobat restes i possiblement costarà molt trobar-ne. Són els capritxos de la geologia: Geòrgia, en canvi, es va beneficiar d'un paisatge volcànic en canvi constant.
Sabana amb estacions
Dmanissi és un jaciment excepcional situat sota la ciutat medieval del mateix nom, a 85 quilòmetres de la ciutat de Tbilissi. Avui és un paisatge muntanyós d'hiverns rigorosos, però fa 1,8 milions d'anys va acollir possiblement un paisatge de sabana més càlid, encara que amb estacions marcades, explica Martínez- Navarro. "Al costat dels homínids --relata-- hi va haver una fauna variada de rinoceronts, girafes, estruços, antílops, cabruns, bisons, tigres de dent de sabre, somateris..." Els pobladors d'aquella època van ser sobretot recol.lectors i caçadors d'animals petits, encara que probablement no desdenyaven la carronya que deixaven els grans carnívors.
"En general --afirma Martínez- Navarro, que també coordina les investigacions al jaciment d'Orce (Granada)--, els homínids que vivien a Dmanissi tenien una estructura moderna de cintura cap avall i una gran habilitat per caminar grans distàncies, però eren de talla petita". No són exactament com els Homo habilis ni com els posteriors Homo erectus, i han estat batejats com a Homo georgicus. "Són un mosaic", destaca Mar-
tínez, que ha treballat a Geòrgia des del 1997. "Recordo quan només hi havia tres hores d'electricitat, però ara la regió ha millorat molt i es pot visitar com a turista sense cap perill". Aquest jaciment té fins i tot una web pròpia (www.dmanissi.org. ge).
Els científics, capitanejats pel paleontòleg local David Lordkipanidze, presenten avui a la revista Nature els últims fòssils trobats a Dmanissi --un cúbit, húmers, costelles, vèrtebres, un fèmur i falanges, entre altres--, que corresponen a tres individus adults i un d'adolescent. Des del 1991, a Geòrgia s'han desenterrat molts ossos i estris de pedra antics, però fins ara no se sabia pràcticament res de l'aparell locomotor.
En el treball han participat tres investigadors espanyols: Bienvenido Martínez-Navarro i Jordi Agustí, de l'Institut de Paleoecologia Humana de Tarragona, i Oriol Oms, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Agustí s'ha ocupat de l'anàlisi de la microfauna fòssil, el seu company Martínez-Navarro ha contribuït a l'estudi dels grans mamífers, com els carnívors i els bòvids, i Oms ha estat l'encarregat de precisar la cronologia dels ossos mitjançant estudis estratigràfics i paleomagnètics.
Aquests homínids van haver de passar forçosament pel Pròxim Orient en les seves migracions cap a altres latituds, però mai se n'han trobat restes i possiblement costarà molt trobar-ne. Són els capritxos de la geologia: Geòrgia, en canvi, es va beneficiar d'un paisatge volcànic en canvi constant.
Sabana amb estacions
Dmanissi és un jaciment excepcional situat sota la ciutat medieval del mateix nom, a 85 quilòmetres de la ciutat de Tbilissi. Avui és un paisatge muntanyós d'hiverns rigorosos, però fa 1,8 milions d'anys va acollir possiblement un paisatge de sabana més càlid, encara que amb estacions marcades, explica Martínez- Navarro. "Al costat dels homínids --relata-- hi va haver una fauna variada de rinoceronts, girafes, estruços, antílops, cabruns, bisons, tigres de dent de sabre, somateris..." Els pobladors d'aquella època van ser sobretot recol.lectors i caçadors d'animals petits, encara que probablement no desdenyaven la carronya que deixaven els grans carnívors.
"En general --afirma Martínez- Navarro, que també coordina les investigacions al jaciment d'Orce (Granada)--, els homínids que vivien a Dmanissi tenien una estructura moderna de cintura cap avall i una gran habilitat per caminar grans distàncies, però eren de talla petita". No són exactament com els Homo habilis ni com els posteriors Homo erectus, i han estat batejats com a Homo georgicus. "Són un mosaic", destaca Mar-
tínez, que ha treballat a Geòrgia des del 1997. "Recordo quan només hi havia tres hores d'electricitat, però ara la regió ha millorat molt i es pot visitar com a turista sense cap perill". Aquest jaciment té fins i tot una web pròpia (www.dmanissi.org. ge).
No hay comentarios:
Publicar un comentario