...ver para creer!!

Publicado en La Vanguardia del 22 de diciembre de 2006.... Los chimpancés del anuncio de la Marató de TV3 eran actores.... alguien se lo cree??

What it means to be human

Human-chimp genetic difference is as big as 6 percent

Approximately six per cent of human and chimp genes are unique to those species, report scientists from the University of Bristol and three other institutions.

The new estimate takes into account something that other measures of genetic difference do not – the genes that are no longer there. The research is reported in the inaugural issue of Public Library of Science ONE (Dec. 2006). The team studied "gene families" that are shared by humans, common chimpanzees (Pan troglodytes), mice, rats and dogs. Gene families are sets of genes in every organism's genome that are similar (or identical) because they share a common origin.

"After surveying gene families that are common to both humans and chimps, we observed in the human genome a significant increase in the duplication of various genes, including some that influence brain functions. This may provide new information about what it means to be human," says Nello Cristianini, Professor of Artificial Intelligence at Bristol University, who statistically analysed the data with specially created software tools.

The results support mounting evidence that the simple duplication and loss of genes has played a bigger role in our evolution than changes within single genes.

Cristianini and his research partners examined 110,000 genes in 9,990 gene families that are shared by humans, common chimpanzees, mice, rats and dogs. They found that 5,622, or 56 per cent, of the gene families they studied from these five species have grown or shrunk in the number of genes per gene family.

The researchers paid special attention to gene number changes between humans and chimps. Using a new statistical method developed by Tijl De Bie, University of Bristol, and Cristianini, the international team inferred humans have gained 689 genes (through the duplication of existing genes) and lost 86 genes since diverging from their most recent common ancestor with chimps. Including the 729 genes chimps appear to have lost since their divergence, the total gene differences between humans and chimps was estimated to be about 6 percent. The team included computational biologists from the University of Indiana and University of California, Berkeley.

The results do not negate the commonly reported 1.5 percent nucleotide-by-nucleotide difference between humans and chimps. But they do illustrate there isn't a single, standard estimate of variation that incorporates all the ways humans, chimps and other animals can be genetically different from each other.

Any measure of genetic difference between humans and chimps must therefore incorporate both variation at the nucleotide level among coding genes and large-scale differences in the structure of human and chimp genomes. Cristianini commented, "So the question biologists now face is not which measure is correct but rather which sets of differences have been more important in human evolution."

###

The finding complements reports by University of Colorado and University of Michigan researchers in the journals Science and PLoS Biology earlier this year, in which researchers showed that both gains and losses of individual genes have contributed to human divergence from chimpanzees and other primates.

Contact: Nello Cristianini
nello.cristianini@gmail.com
44-117-331-7782
University of Bristol

Cartas del lector en La Vanguardia, sobre el anuncio de la Matató de TV3

Reflexionem sobre el tema...

Sembla mentida que en ple 2006 encara haguem de veure com s'utilitzen primats per la publicitat. Senbla mentida com a aquestes alçades de segle els creatius siguin tan poc creatius com per haver de recòrrer a utilitzar dos joves ximpanzés per cridar a la solidaritat "humana". Sembla mentida com una televisió pública que s'ha fet un fart de denunciar la situació d'aquests animals utilitzats per publicitat, circ, etc... en programes con "Veterinaris", "Entre línies", "InfoK", "Telenotícies", etc.... caigui en l'error de fer allò que denunciava.

Sembla mentida que una iniciativa tan lloable i magnífica com la Marató s'hagi deixat "encandilar" per ser representada amb un anunci que no li fa gens de bé.... Només dessitjo dues coses: que la Marató continui la seva tasca i que aungmenti encara més la seva recaptació econòmica per a la recerca de tot tipus de malaltia, i en segon terme que mai mai més una cadena pública, ni cap altre empresa, tingui la poca imaginació com per haver de recòrrer a utilitzar dos animals exòtics per a un anunci publicitari.

Fins a on hem arribat? On està la dignititat d'aquests animals? Perquè necessitem "humanitzar" tot? ... que potser la gent no sap les implicacions que això té per l'estat i benestar d'aquestes espècies? ... un ximpanzé no és un gos domesticat amb el que podem fer tot allò que se'ns passi pel cap. Un ximpanzé és un animal que evolutivament ha estat adaptar per viure en un ambient salvatge, que necessita viure en un entorn social amb individus de la seva espècie.

Com ja deia ROBERT YERKES, pare de la moderna primatologia: UN SOL XIMPANZÉ NO ÉS XIMPANZÉ, i afegeixo jo: I UN XIMPANZÉ HUMANITZAT ENCARA HO ÉS MENYS.

Salut,

Anunci La Marató de TV3

Això és el que contesta TV3 quan et queixes a títol individual per l'anunci de La Marató,

Sense comentaris,

Salut!

Resposta del Servei d'Atenció 5430:

Aquest anunci no ha causat patiment a cap ésser viu, sinó que ha estat realitzat amb les màximes condicions de protecció per als animals que hi han intervingut. Tampoc se'ls sotmet a cap tractament degradant ni se'ls presenta de manera no coherent amb la seva condició (l'experimentació científica en psicologia i etologia amb ximpanzés és una pràctica legítima i acceptada). La simple visió de l'anunci mostra, al contrari, la gran tranquil·litat i bon grat en què els animals s'hi troben. Atentament, Televisió de Catalunya

Queixa anunci TV3 / Queja anuncio TV3

Hola a tots i totes,

Us adjunto un correu de Fundació Mona (www.fundacionmona.org) en què podreu trobar un model de carta de queixa contra l'anunci de la Marató de TV3 en què s'utilitzen a dos ximpanzés. Potser algú de vosaltres ja ha rebut el correu directament de Mona. Trobareu adjunt dos fitxers, un amb el model de carta en castellà i un altre en català. Gràcies per tot.

**************

Hola a todos y todas,

Os adjunto un correo de Fundación Mona (www.fundacionmona.org) en el que podreis encontrar un modelo de carta de queja contra el anuncio de la Maratón de TV3 en el que se utiliza a dos chimpancés. Quizá alguno de vosotros ya haya recibido el correo directamente de Mona. Encontrareis dos ficheros adjuntos, uno con el modelo de carta en castellano y otro en catalán. Siento que el mail que os adjunto tan solo esté en catalán. Gracias por todo,

Miquel

---------------------------------------------------------------------------------------

LA MARATÓ DE TV3

Ens costa entendre com és que la Marató de TV3, que aquest any està destinada als malalts amb dolor crònic, faci servir a dos ximpanzés pel seu anunci. I és que TV3 ha estat d'alguna manera involucrada, o si més no al corrent de la feina que fem aquí a la Fundació Mona (www.fundacionmona.org), ja que hem sortit en diversos programes, com ara Veterinaris, Entre Línies, L'info K, Telenotícies...

Si també esteu en desacord amb l'anunci de la Marató, podeu enviar les vostres queixes a:

Consell de l'Audiovisual de Catalunya

Entença 321

08029 Barcelona

Tel: 93 3632525

Fax: 93 3632478

audiovisual@gencat.net,

Fundació La Marató de TV3

Ganduxer, 117

08022 Barcelona

Telèfon: 93 444 48 30

FAX: 93 444 48 32

fundaciomaratotv3@ccrtv.cat,

Televisió de Catalunya, SA

Carrer de la TV3, s/n

08970 - Sant Joan Despí

Telèfon: 93 499 93 33

Fax: 93 473 06 71

o a l'apartat "queixes" de la web www.5430.cat

També a la productora que ha fet l'anunci:

Bassat Ogilvy Publicidad

934955555

Josep Tarradellas, 123, 2º

08029 BARCELONA

miguel.martret@ogilvy.com

Feu sentir les vostres veus i el vostre rebuig. A la llarga potser hi haurà un canvi, però està clar que no ens podem quedar de braços creuats. Aquí us adjuntem una carta model perquè la feu servir si us sembla bé.

CATALÀ:

Benvolguts senyors,

Els vull fer arribar la meva disconformitat i rebuig per l’anunci que s’està emeten per la Marató d’enguany amb dos ximpanzés. En aquest anunci, i a qualsevol que empra ximpanzés, la crueltat potser no està en el moment del rodatge, però rotundament sí que ho està en el dia a dia de les seves vides i sobretot en el seu futur, que sol ser incert un cop passen dels 10 anys. Són animals socials molt intel·ligents, sensibles i longeus (poden sobrepassar els 60 anys) i viure tancats en petites gàbies, privats de tota relació social amb els seus congèneres, i sotmesos a uns ensinistraments que solen ser brutals, està ben lluny del que es pot entendre com una bona vida.

Anuncis com aquest, per molt bona intenció que tinguin, maleduquen al públic, i això fomenta la demanda d'espècies exòtiques, i sovint en perill d'extinció, com a animals de companyia. Això, evidentment, també impulsa el tràfic il·legal d'espècies. Segons la primatòloga i premi d’Astúries, Dra. Jane Goodall, per cada ximpanzé capturat pel tràfic il·legal d'espècies, en moren entre 10 i 30 individus. Crec que és una dada a tenir en compte, tractant-se d'un primat que ja està en greu perill d'extinció, abans de fomentar actuacions errònies amb anuncis com aquest.

S'ha de pensar més enllà del plató. I pensar que la televisió,a més d'entretenir, ha d'educar. Tots els esforços d’anys que s’estan duent a terme per conscienciar a la gent a ser més respectuosos amb el medi ambient i els animals es poden veure truncats amb un simple anunci de poc més d’un minut. Demano així que es deixi d'emetre aquest anunci i es canviï per un altre.

Nom:

Cognoms:

CASTELLÀ:

Apreciados señores/as,

Les quiero hacer llegar mi disconformidad y rechazo por el anuncio que se está emitiendo para la Marató de TV3 de 2006 en el que se utiliza a dos chimpancés. En este anuncio, y en cualquier otro que recurra a chimpancés, quizá la crueldad no esté en el momento del rodaje pero rotundamente sí que lo está en el día a día de sus vidas y sobre todo en su futuro, que suele ser incierto una vez pasan de los 10 años. Los chimpancés son animales sociales muy inteligentes, sensibles y longevos (pueden llegar a sobrepasar los 60 años) y vivir encerrados en pequeñas jaulas privados de toda relación social con sus congéneres y sometidos a entrenamientos que suelen ser brutales, está muy lejos de lo que se puede considerar una buena vida.

Anuncios como este, por muy buena intención que se tengan, maleducan al público y ello fomenta la demanda de especies exóticas, y a menudo en peligro de extinción, como animales de compañía. Ésto, evidentemente, también impulsa el tráfico ilegal de especies. Según la Dra. Jane Goodall, reputada primatóloga y premio Príncipe de Asturias, por cada chimpancé capturado para el tráfico ilegal de especies, mueren entre 10 y 30 individuos. Creo que se trata de un dato a tener en cuenta antes de fomentar actuaciones erróneas con anuncios como éste, considerando que los chimpancés son primates en un grave peligro de extinción.

Se tiene que pensar más allá del plató. Y pensar que la televisión, además de entretener tiene que educar. Todos los esfuerzos de años que se están llevando a cabo para concienciar a las personas a ser más respetuosos con el medio ambiente y el mundo animal puede verse truncado con un simple anuncio de poco más de un minuto. Les solicito de esta manera que se deje de emitir el anuncio y se cambie por otro.

Atentamente,

Nombre:

Apellidos:

Efectes de la utilització de primats en l'espectacle i la publicitat

La utilització de primats en publicitat i altres medis similars té un impacte negatiu sobre els esforços de conservació d’aquesta espècie que es troba en un greu perill d’extinció (Butynski y Members of the Primates Specialist Group, 2000), fomentant el tràfil il·legal d’aquestes espècies i contribuint a empitjorar lamentablement la situació en la que es troben els primats en els seus llocs d’origen (Feliu y Llorente, 2005).

Els primats són éssers socials per naturalesa. Avui dia, existeix el consens general que els primats necessiten de la companyia social d’altres individus de la seva espècie (Reinhardt y Reinhardt, 2000). Des del punt de vista del benestar animal, és molt important mantenir a aquests animals socials en unes condicions que els hi permeti desenvolupar un gran repertori de conductes pròpies de la seva espècie. D’aquesta manera, el benestar animal és directament proporcional a la integració que té en un grup (Feliu y Llorente, 2005). Fins ara, la resocialització és l’únic camí per tal de proporcionar a qualsevol ximpanzé captiu l’oportunitat de convertir-se en un individu normal i social (Fritz, 1986), però resulta molt complicada, llarga, costosa i moltes vegades impossible (Brent, Kessel, y Barrera, 1997). Un cop retirats del món de l’espectacle i la publicitat quan arriben a l’etapa adulta, aquests animals acostumen a trobar-se en un estat físic i condicions psicològiques molt pobres amb la conseqüent necessitat de rehabilitació i resocialització (Nash, Fritz, Alford, y Brent, 1999).

Els individus que han viscut en una situació de deprivació psicosocial mostren estar infraequipats física i psicològicament per a enfrontar-se o superar situacions estressants (Sackett, Novak, y Kroeker, 1999; Turner, Davenport, y Rogers, 1969; Vandenbergh, 1989) com la que implica l’enregistrament d’un anunci publicitari, o la seva participació en d’altre tipus d’espectacle. De la mateixa manera, alguns autors han proposat quatre possibles mecanismes a tenir en compte a causa dels efectes de les primeres experiències d’aquests animals durant la seva etapa infantil i adolescent (Sackett, 1970):

- Degeneració: la privació durant la infantesa pot produir una degeneració estructural i bioquímica irreversible en els sistemes cerebrals.

- Fracàs en el desenvolupament: no pot haver-hi un correcte desenvolupament fisiològic i estructural del cervell, o aquest pot no ésser complet, si no es produeix en un ambient ric en estimulació propi o similar al de l’espècie de l’individu.

- Dèficits d’aprenentatge: La privació durant la infantesa pot dificultar l’aprenentatge de les respostes perceptives i motores per tal de fer front durant l’etapa adulta a la solució de problemes que impliquin l’adaptació de l’individu al seu entorn.

- Trauma emocional: es pot produir un estrès emocional que afavoreixi conductes com la por, angoixa, desorientació, inatenció, evitació o conducta escapatòria.

Com hem vist, aquests entorns de deprivació social en primats poden tenir efectes de per vida sobre el desenvolupament psico-socio-emocional dels individus: conductes patològiques, excessiva humanització o incapacitat per a establir vincles amb els individus de la seva espècie (Lilly, 1994), i efectes sobre la bioquímica cerebral i la funció inmunitària davant d’estímuls estressors (Coe, 1993).

Els ximpanzés utilitzats per a la publicitat són separats de les seves mares quan són cries. Aquest fet és extremadament greu ja que en llibertat aquest individus romanen amb la seva família fins a l’edat de vuit anys (Goodall, 1986). D’aquesta manera, s’està produint un mal psicològic irreparable, ja que la separació traumàtica d’un primat superior del seu grup natural, o de la seva mare, provoca estrès e inseguretat que poden ocasionar dificultats en el seu desenvolupament posterior com a adult (Abelló, 1999), o simplement com a membre de la seva espècie. D’igual manera, els entrenaments als que estan sotmesos aquests animals requereixen de subjectes obedients, amb el que en moltes ocasions es poden produir situacions d’abús físic i psicològic, ja que els mètodes d’entrenament acostumen a estar basats en la por i la domimanció.

A l’igual que els nens i nenes humans, els ximpanzés aprenen a través de l’observació dels adults e imiten el seu comportament. Ells aprenen en un context social i els individus que no tenen oportunitat de créixer en un grup normal no podran aprendre els comportaments propis de la seva espècie, amb el que probablement acabaran mostrant tota una gamma de conductes anormals. Aquest fet, podria dificultar enormement la seva capacitat de reintroducció a grups socials establerts, que al cap i a la fi és l’única alternativa de recuperació d’aquests individus.

Abelló, M. T. (1999). Coco. Revista del Parc Zoològic de Barcelona, 1, 33-35.

Brent, L., Kessel, A. L., y Barrera, H. (1997). Evaluation of introduction procedures in captive chimpanzees. Zoo Biology, 16, 335-342.

Butynski, T., y Members of the Primates Specialist Group. (2000). Pan troglodytes. En 2006 IUCN Red List of Threatened Species. (www.iucnredlist.org). Recuperado el 18 de Julio de 2006.

Coe, J. C. (1993). Psychosocial factors and inmunity in nonhuman primates: A review. Psychosomatic Medicine, 55, 289-308.

Feliu, O., y Llorente, M. (2005). Chimpanzees and other state-owned primates in Spain: past, present and future. Folia Primatologica, 76(1), 51-52.

Fritz, J. (1986). Resocializacion of asocial chimpanzees. En K. Benirschke (Ed.), The Road to Self-Sustaining Populations (pp. 351–359). New York: Springer-Verlag.

Goodall, J. (1986). The chimpanzees of Gombe: Patterns fo behavior. Cambridge: The Belknap Press of Harvard University Press.

Lilly, A. A. (1994). External Stressor in Captivity. En V. Landau (Ed.), ChimpanZoo: 1994 Conference (Proceedings): The Jane Goodall Institute.

Nash, L. T., Fritz, J., Alford, P. A., y Brent, L. (1999). Variables influencing the origins of diverse abnormal behaviors in a large sample of captive chimpanzees (Pan troglodytes). American Journal of Primatology, 48, 15–29.

Reinhardt, V., y Reinhardt, A. (2000). Social enhancement for adult nonhuman primates in research laboratories: a review. Lab Animal, 29(1), 34-41.

Sackett, G. P. (1970). Isolation mechanisms, rearing condicions and theory of early experience effects in primates. En M. R. Jones (Ed.), Miami symposium on prediction of behavior: Early experience. Coral Gables: University of Miami Press.

Sackett, G. P., Novak, M. F. S. X., y Kroeker, R. (1999). Early experience effects on adaptative behavior: theory revisited. Mental Retardation and Developmental Disabilities. Research Reviews, 5, 30-40.

Turner, C. H., Davenport, R. K., y Rogers, C. M. (1969). The effect of early deprivation on the social behavior of adolescent chimpanzees. American Journal of Psychiatry, 125, 1531-1536.

Vandenbergh, J. G. (1989). Issues related to "psychological well-being" in nonhuman primates. American Journal of Primatology, Supplement 1, 9-15.

L'anunci de la Marató

...quina poca imaginació