miércoles 26 de agosto de 2009

SE INICIA UN NUEVO ESTUDIO QUE EVALUARÁ EL PROCESO DE “REHABILITACIÓN, RESOCIALIZACIÓN Y DESHUMANIZACIÓN” DE LA CHIMPANCÉ “ÁFRICA”


África, de aproximadamente 10 años de edad llegó al Centro de Recuperación de Primates de Fundación Mona el pasado 14 de mayo. Durante prácticamente toda su vida estuvo con una familia humana y no tuvo la oportunidad de vivir con otros individuos de su especie. “Los primates son seres sociales por naturaleza y necesitan la compañía de otros individuos de su especie para poder desarrollarse de manera adecuada desde un punto de vista psicológico y social” – comenta Miquel Llorente, Responsable de la Unidad de Investigación de MONA y coordinador del estudio.


 

Hasta ahora, la resocialización es el único camino para proporcionar a cualquier chimpancé cautivo la oportunidad de convertirse en un individuo normal y social. Pero resulta complicada, larga, costosa y a veces imposible. En el caso de MONA ya han sido un total de 22 los primates rescatados desde el inicio de sus actividades en 2001. El caso de África supone una oportunidad única para estudiar de qué manera se comporta un chimpancé altamente humanizado, qué repertorio de conductas tiene, y lo más interesante cómo va incorporando comportamientos típicos de su especie a medida que se vaya produciendo el proceso de rehabilitación y resocialización. Alejandra Rodríguez, estudiante del Programa de Formación de Asistente de Campo en Etología de Primates de MONA, será la persona encargada de llevar a cabo el proyecto.

 



Con este estudio “esperamos encontrar las claves del éxito de la rehabilitación y resocialización de los chimpancés, así como ver de qué manera podemos facilitar este proceso a través de técnicas de enriquecimiento ambiental” – comenta Olga Feliu, Directora de Fundación Mona. Igualmente, - prosigue Feliu -  “creemos que los resultados del estudio nos ayudarán a optimizar nuestras estrategias de rehabilitación y resocialización de primates y mejorar si cabe aún más el bienestar de los individuos alojados actualmente en el Centro de Recuperación así como los próximos primates que lleguen a él”.

 

Para más información: recerca@fundacionmona.org – 972 477 618

sábado 18 de abril de 2009

Chimps Trade Meat for Sex -- And It Works

Nick Wadhams in Nairobi, Kenya
for National Geographic News
April 7, 2009
 
The time-honored tradition of the dinner date may be just one more example of evolution at work.

Wild male chimps that share meat with females double their chances of having sex with those females, a new study says. The findings support a long-held hypothesis that food sharing improves male chimpanzees' chances of mating.

Studies had long shown that male chimpanzees shared meat with females, which don't typically hunt. The reason for the meat sharing, however, was a mystery—though perhaps not too tough to guess.

Males observed in the West African nation of Côte d'Ivoire (Ivory Coast) shared monkey meat with females that exhibited the pink swellings on their rear ends that indicate ovulation and sexual availability. (Related: "Butts, Faces Help Chimps Identify Friends.")

More surprising was that males shared meat with females that didn't have sexual swellings, perhaps in hopes of future success, the researchers say.

The sex "may not necessarily occur immediately—it could occur sometime in the future," said study co-author Cristina M. Gomes, a researcher at the Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology in Germany.

Meat is generally a rare treat for chimps, whose diet consists mainly of fruits and vegetables.

Evolution at Work?

The findings could shed light on our own evolutionary origins, researchers said.

Studies of human hunter-gatherer societies have long shown that skillful hunters have more offspring and wives. But scientists are divided on how, or whether, hunting skills and mating success were connected. 

The fact that the chimp males also shared meat with females not in heat could also add new fire to the debate about chimpanzees' cognitive abilities, experts add. That's because the research might suggest that chimps can anticipate future interactions or remember interactions they had in the past.

Findings published April 7 by the journal PLoS ONE.

New orangutan population found in Indonesia


JAKARTA, Indonesia (AP) — Conservationists have discovered a new population of orangutans in a remote, mountainous corner of Indonesia — perhaps as many as 2,000 — giving a rare boost to one of the world's most endangered great apes.

A team surveying forests nestled between jagged, limestone cliffs on the eastern edge of Borneo island counted 219 orangutan nests, indicating a "substantial" number of the animals, said Erik Meijaard, a senior ecologist at the U.S.-based The Nature Conservancy.

"We can't say for sure how many," he said, but even the most cautious estimate would indicate "several hundred at least, maybe 1,000 or 2,000 even."

The team also encountered an adult male, which angrily threw branches as they tried to take photos, and a mother and child.

There are an estimated 50,000 to 60,000 orangutans left in the wild, 90 percent of them in Indonesia and the rest in neighboring Malaysia.

The countries are the world's top producers of palm oil, used in food, cosmetics and to meet growing demands for "clean-burning" fuels in the U.S. and Europe. Rain forests, where the solitary animals spend almost all of their time, have been clear-cut and burned at alarming rates to make way for lucrative palm oil plantations.

The steep topography, poor soil and general inaccessibility of the rugged limestone mountains appear to have shielded the area from development, at least for now, said Meijaard. Its trees include those highly sought after for commercial timber.

Birute Mary Galdikas, a Canadian scientist who has spent nearly four decades studying orangutans in the wild, said most of the remaining populations are small and scattered, which make them especially vulnerable to extinction.

"So yes, finding a population that science did not know about is significant, especially one of this size," she said, noting that those found on the eastern part of the island represent a rare subspecies, the black Borneon orangutan, or Pongo pygmaeus morio.

The 700-square mile (2,500-square kilometer) jungle escaped the massive fires that devastated almost all of the surrounding forests in the late 1990s. The blazes were set by plantation owners and small-scale farmers and exacerbated by the El Nino droughts.

Nardiyono, who headed The Nature Conservancy's weeklong survey in December, said "it could be the density is very high because after the fires, the orangutans all flocked to one small area."

It was unusual to come face-to-face with even one of the elusive creatures in the wild and to encounter three was extraordinary, he said, adding that before this expedition, he had seen just five in as many years.

Conservationists say the most immediate next step will be working with local authorities to protect the area and others that fall outside of national parks. A previously undiscovered population of several hundred also was found recently on Sumatra island, home to around 7,000.

"That we are still finding new populations indicates that we still have a chance to save this animal," said Paul Hartman, who heads the U.S.-funded Orangutan Conservation Service Program, adding it's not all "gloom and doom."

Noviar Andayani, head of the Indonesian Primate Association and Orangutan Forum, said the new discoveries point to how much work still needs to be done to come up with accurate population assessments, considered vital to determining a species' vulnerability to extinction.

"There are many areas that still have not been surveyed," she said, adding that 18 private conservation groups have just started work on an in-depth census based on interviews with people who spend time in the forests.

They include villagers and those working on plantations or within logging concessions.

"We hope this will help fill in a few more gaps," said Andayani, adding that preliminary tests in areas where populations are known indicate that the new interview-based technique could provide a clearer picture than nest tallies.

"Right now the information and data we have about orangutans is still pretty rudimentary," she said.

Some experts say at the current rate of habitat destruction, the animals could be wiped out within the next two decades.

miércoles 11 de marzo de 2009

El chimpancé que fabrica su propio arsenal


AVIER YANES - MADRID - 09/03/2009 20:00

Un simio almacena y talla piedras para arrojarlas a los humanos, demostrando capacidad para planificar el futuro


Santino no hace honor a su nombre. Este chimpancé de 30 años lleva un decenio trayendo de cabeza a los cuidadores del zoo de Furuvik, en Suecia. El motivo, más que una costumbre curiosa, es un rasgo de comportamiento hasta ahora inédito en su especie. Como otros simios, Santino arroja piedras a los visitantes. Pero a diferencia de otros, es capaz de trabajarlas y almacenarlas con tranquila premeditación para luego lanzarlas con gran despliegue de agresividad a los incautos humanos.

Lo que convierte la anécdota en ciencia es su paso por el tamiz de una publicación rigurosa comoCurrent Biology. El primatólogo de la Universidad sueca de Lund, Mathias Osvath, recogió, valoró y contrastó la información, a la que unió sus propias observaciones. Santino, macho dominante de un clan de chimpancés que ocupa una isla artificial en la instalación del parque, recolecta piedras del lecho del foso y las apila en montones a lo largo de la orilla que mira a los visitantes. Esto lo hace antes de la apertura del parque. Según Osvath, la separación entre los momentos de acopio y de ataque, así como los distintos estados de ánimo en ambos casos, indican una "planificación del futuro".

Visión de futuro

El estudio no es el primero que muestra esta visión de futuro en los grandes simios. El primatólogo catalán del Instituto Max Planck, Josep Call, fue pionero en 2006 al publicar en Science que bonobos y orangutanes guardan herramientas para uso futuro. Call explica a Público que "en 2008 se confirmó en chimpancés, algo que ya esperábamos". El uso de piedras como proyectiles es algo que el propio Call ha observado anteriormente en el zoo de Barcelona. "Lo realmente novedoso en el estudio de Osvath es la fabricación". El sueco relata en el estudio cómo Santinopasó de cosechar piedras del foso a trabajar su propia munición: golpea el hormigón para detectar dónde suena a hueco y aprovecha las fisuras para arrancar bloques que esculpe en forma de discos.

"Es una muestra más de la plasticidad del sistema nervioso complejo de los simios", dice Call. "Existen capacidades latentes porque no ha surgido la necesidad de emplearlas, pero que pueden desarrollarse si aparecen las condiciones", añade el científico. Tanto Call como Osvath creen queeste tipo de comportamiento puede manifestarse también en la naturaleza. Osvath apunta que "los chimpancés salvajes deberían ser mejores planificando, porque quizá lo necesiten para sobrevivir. Los del zoo no se enfrentan a los peligros de la selva". Call valora cómo el trabajo de Osvath "añade los datos de observación a los experimentales" y confía en que nuevas observaciones confirmen las ya disponibles: "Es de esperar que comiencen a aflorar datos de otros zoos".

Un 'mundo interior' encerrado en el zoo

Call subraya que muchas barreras entre el comportamiento de humanos y simios han caído. En un estudio en ‘Biology Letters’ que Call adelantó recientemente a ‘Público’, describía una conducta inédita en los chimpancés. A la habilidad de pescar termitas con ayuda de varas, el nuevo trabajo añade una mejora artesanal: los simios de una región del Congo deshilachan con los dientes el extremo de la rama para fabricar un pincel que es “más eficaz en la captura de termitas”, dice Call.

Osvath apunta que probablemente los chimpancés tienen un “mundo interior” que les hace capaces de “revisar el pasado” y “pensar en el futuro”. Call sugiere que esta capacidad debía estar presente ya en el ancestro común, hace 14 millones de años, pero advierte de la dificultad de generalizar estos estudios: “No todos los humanos pueden producir la teoría de la relatividad de Einstein”. 

sábado 28 de febrero de 2009

Manual Laterality for Simple Reaching and Bimanual Coordinated Task in Naturalistic Housed Pan troglodytes

The study of manual lateralization in chimpanzees is today a subject of renewed interest. Currently there is no consensus whether manual dominance does or does not exist at a species level, mainly for wild and semicaptivity populations. The aim of this study was to evaluate the manual laterality in a group of chimpanzees living in an intermediate setting (semicaptivity) through two tasks: one simple and unimanual (simple reaching) and the other complex and bimanual (tube task).




Charly at a tube-task session - Miquel Llorente / IPHES

In simple reaching the hand is used to gather food with precision, and the type of grip and the posture are all evaluated. The tube task evaluates the hand used to extract food from the tube and the method of extraction (digital or instrumental). Through the handedness index we observed that the individuals show clear and strong individual lateralization for both tasks, particularly for the tube task (100%), but also for simple reaching (86%). Anyway, we did not detect population preferences for any of the tasks. However, considering both tasks jointly (multiple evaluation) it has been possible to detect for the first time a skilled manual dominance at the population level in semicaptive chimpanzees.

As a conclusion, our chimpanzee sample displays right handedness at population level when considering multitask values. This is the first time that data on handedness are recorded at population level in a chimpanzee sample living in an intermediate and naturalistic setting. Former researches on hand laterality with the same sample gave negative results (Mosquera et al. 2007), but that study was focused in unimanual and spontaneous tasks. Therefore, results of the current work point to three factors as decisive to force the displaying of hand laterality in chimpanzees: bimanual coordination, tool use, and grip precision.

References cited:
Mosquera, M., Llorente, M., Riba, D., Estebaranz, F., González, M., Lorenzo, C., Sanmartí, N., Toll, M., Carbonell, E., & Feliu, O. (2007). Ethological study of manual laterality in naturalistic housed chimpanzees (Pan troglodytes) from the Mona Foundation Sanctuary (Girona, Spain). Laterality, 12, 19–30.

For more information:

Article "Manual Laterality for Simple Reaching and Bimanual Coordinated Task in Naturalistic Housed Pan troglodytes"

International Journal of Primatology, 30: 183-197.

Contact:

Marina Mosquera

Àrea Prehistoria Universitat Rovira i Virgili de Tarragona - IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)

marina.mosquera@urv.cat

lunes 16 de febrero de 2009

Jordi Sabater Pi: "Estic fart de Floquet de Neu i d'explicar sempre la seva història"

TERESA PÉREZ
BARCELONA
HOMENATGE A JORDI SABATER PI I MOSTRA SOBRE LA SEVA OBRA. La Nau Ivanow. Hondures, 30.


La vida de Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922) és la de l'aventurer i viatger del segle XIX. Va marxar a Guinea amb 17 anys, fugint de la fam de la postguerra, i s'hi va quedar 30 anys observant la naturalesa. Aquest autodidacte, que va arribar a la universitat amb 40 anys, rep avui a la Sagrera, el seu barri, un homenatge per tota una vida dedicada a la ciència. I encara dibuixa.

Jordi Sabater Pi Foto:  JOAN CORTADELLAS
Jordi Sabater Pi Foto: JOAN CORTADELLAS


--¿La seva trajectòria científica ha estat prou reconeguda?
--Comprenc que el tema dels primats no és popular, però és un gran descobriment per a la humanitat. Vaig ser el primer a dir que els ximpanzés fabriquen eines, que és el que més ens acosta.

--La seva col.lega Jane Godall té el Príncep d'Astúries. ¿Vostè el vol?
--L'enyoro però sé que és impossible tenir-lo, sóc molt gran.

--A l'Àfrica s'inicia en la ciència.
--Vaig arribar a Fernando Poo el juny del 41 després d'un mes de travessia des de Barcelona. Em vaig quedar embruixat, era tal com m'havien ensenyat a les fotos de l'escola francesa. Aquelles imatges les portava al cor i les vaig reviure. Ara no seria igual.

--¿Què ha canviat?
--Els homes han tallat boscos, han matat animals i els indígenes s'han europeïtzat.

--Va treballar en plantacions de cacau.
--Era molt dur, de sis del matí a sis de la tarda, i el que faltava s'acabava a la nit.

--¿Quan investigava?
--Els diumenges i a estones perdudes. Observava, dibuixava i escrivia.

--I una tarda va veure els goril.les...
--Els indígenes em van avisar que hi anés ràpid, que n'hi havia un grup de set o vuit. Descansaven. Em vaig ocultar a la malesa però una cria em va veure, va cridar i van fugir.

--La gent el coneix per portar a Barcelona el Floquet de Neu...
--N'estic fart. Sempre explicant el mateix. Aquí ens mirem les coses per l'exotisme, i no pel seu valor.

--¿Es va penedir de portar-lo?
--No, perquè l'haurien matat. Però, la veritat, preferiria que no m'hagués passat aquesta història.

--¿Què va sentir quan va morir?
--Una mica de tristesa, però no gaire perquè era molt vell i havia arribat la seva hora.

--Li va agradar Gorilas en la niebla.
--Està molt bé. Reflecteix el caràcter fort i la severitat, sobretot amb els humans, de la naturalista Dian Fossey. Vaig treballar amb ella.

--Dels seus descobriments, ¿quin l'enorgulleix més?
--La granota Goliath és el més important, però les granotes no interessen perquè repugnen.

--Va anar a la universitat amb 40 anys, ¿què hi va aprendre?
--Ben poc. No em va aportar gaire.

--És vegetarià, ¿per què?
--La mort dels animals em fa molta llàstima.

--¿Què opina dels zoos?
--Tenen poca vida futura.

sábado 10 de enero de 2009

Nuevos Cursos Etología de Primates FUNDACIÓN MONA













Programa de Formación Etología de Primates


El estudio del comportamiento de los primates es una de las Ciencias fundamentales para la comprensión de la evolución y la génesis de la conducta humana, así como para la conservación de estas especies en libertad y su cuidado en cautividad en unas óptimas condiciones de bienestar. Por ello se está abordando desde un marco cada vez más amplio y diversificado que comprende aspectos de las Ciencias Biológicas, Sociales y Humanas. Desde la Unidad de Investigación del Centro de Recuperación de Primates Fundación Mona ofrecemos una formación intensiva donde los asistentes podrán poner en práctica la teoría y los métodos del etólogo, bajo la tutela de personas especializadas.


Objetivo


El objetivo fundamental del programa de formación consiste en estudiar y conocer la conducta de los primates no humanos, desde una perspectiva teórico-práctica mediante la metodología propia de la Etología.


¿A quién va dirigido?


A todas las personas interesadas en la conducta de los primates. Preferentemente licenciados y estudiantes de Psicología, Biología, Prehistoria, Veterinaria o Antropología que quieran profundizar en los métodos y las técnicas de estudio de la Etoprimatología. Igualmente, también está abierto al público general interesado en realizar una primera toma de contacto con el mundo de la primatología y el comportamiento animal.


Estructura del Programa de Formación


El programa consta de tres cursos independientes (nivel básico, intermedio y avanzado) con una duración de 15 horas cada uno (distribuídos en dos días de formación por nivel: un viernes y un sábado), con un horario de 10:30 a 19:00.


Para los interesados en un tipo de formación especializada Fundación Mona ofrece un Curso de Asistente de Campo en Etología de Primates de 6 meses de duración.


Cursos Monográficos


Actualmente se están preparando cursos monográficos sobre diferentes ámbitos de la etología, primatología y evolución humana, que serán impartidos por personas especialistas en cada uno de los ámbitos. Está previsto que se inicien a partir del segundo semestre de 2009.


Calendario del primer semestre de 2009


NIVEL 1 (básico)

MARZO: días 20 y 21

ABRIL: días 10 y 11

MAYO: días 15 y 16

JUNIO: días 12 y 13


NIVEL 2 (intermedio)

ABRIL: días 24 y 25

MAYO: días 29 y 30

JUNIO: días 26 y 27


NIVEL 3 (avanzado)

Inicio de convocatorias durante el segundo semestre de 2009.


Tarifas

GENERAL: 100€

ESTUDIANTES: 85€

SOCIOS FUNDACIÓN MONA: 75€

PADRINOS FUNDACIÓN MONA: 65€

VOLUNTARIOS Y EX-VOLUNTARIOS MONA: 35€


++Precio aplicable a cada uno de los niveles de los cursos de etología de primates.


Plazas

18 plazas por convocatoria*

* El curso se realizará siempre que se alcance el número mínimo de asistentes previsto

++Existe posibilidad de convalidar el curso por créditos de libre elección (consultar universidades)


Programa de asistente de campo en Etología de Primates

(Curso de especialización)



Solicitud de plaza y selección de candidaturas: de enero a junio de 2009

Inicio de la formación: a partir de julio de 2009.


Personal formador


El curso es impartido por Miquel Llorente Espino, responsable de la Unidad de Investigación y Laboratorio de Etología del Centro de Recuperación de Primates Fundación Mona e Investigador del Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).



Información, inscripción y reservas


Correo electrónico: recerca@fundacionmona.org

Telf: (00 34) 972 477 618

www.fundacionmona.org

etologiaprimates.blogspot.com