sábado, 28 de febrero de 2009

Manual Laterality for Simple Reaching and Bimanual Coordinated Task in Naturalistic Housed Pan troglodytes

The study of manual lateralization in chimpanzees is today a subject of renewed interest. Currently there is no consensus whether manual dominance does or does not exist at a species level, mainly for wild and semicaptivity populations. The aim of this study was to evaluate the manual laterality in a group of chimpanzees living in an intermediate setting (semicaptivity) through two tasks: one simple and unimanual (simple reaching) and the other complex and bimanual (tube task).




Charly at a tube-task session - Miquel Llorente / IPHES

In simple reaching the hand is used to gather food with precision, and the type of grip and the posture are all evaluated. The tube task evaluates the hand used to extract food from the tube and the method of extraction (digital or instrumental). Through the handedness index we observed that the individuals show clear and strong individual lateralization for both tasks, particularly for the tube task (100%), but also for simple reaching (86%). Anyway, we did not detect population preferences for any of the tasks. However, considering both tasks jointly (multiple evaluation) it has been possible to detect for the first time a skilled manual dominance at the population level in semicaptive chimpanzees.

As a conclusion, our chimpanzee sample displays right handedness at population level when considering multitask values. This is the first time that data on handedness are recorded at population level in a chimpanzee sample living in an intermediate and naturalistic setting. Former researches on hand laterality with the same sample gave negative results (Mosquera et al. 2007), but that study was focused in unimanual and spontaneous tasks. Therefore, results of the current work point to three factors as decisive to force the displaying of hand laterality in chimpanzees: bimanual coordination, tool use, and grip precision.

References cited:
Mosquera, M., Llorente, M., Riba, D., Estebaranz, F., González, M., Lorenzo, C., Sanmartí, N., Toll, M., Carbonell, E., & Feliu, O. (2007). Ethological study of manual laterality in naturalistic housed chimpanzees (Pan troglodytes) from the Mona Foundation Sanctuary (Girona, Spain). Laterality, 12, 19–30.

For more information:

Article "Manual Laterality for Simple Reaching and Bimanual Coordinated Task in Naturalistic Housed Pan troglodytes"

International Journal of Primatology, 30: 183-197.

Contact:

Marina Mosquera

Àrea Prehistoria Universitat Rovira i Virgili de Tarragona - IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)

marina.mosquera@urv.cat

lunes, 16 de febrero de 2009

Jordi Sabater Pi: "Estic fart de Floquet de Neu i d'explicar sempre la seva història"

TERESA PÉREZ
BARCELONA
HOMENATGE A JORDI SABATER PI I MOSTRA SOBRE LA SEVA OBRA. La Nau Ivanow. Hondures, 30.


La vida de Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922) és la de l'aventurer i viatger del segle XIX. Va marxar a Guinea amb 17 anys, fugint de la fam de la postguerra, i s'hi va quedar 30 anys observant la naturalesa. Aquest autodidacte, que va arribar a la universitat amb 40 anys, rep avui a la Sagrera, el seu barri, un homenatge per tota una vida dedicada a la ciència. I encara dibuixa.

Jordi Sabater Pi Foto:  JOAN CORTADELLAS
Jordi Sabater Pi Foto: JOAN CORTADELLAS


--¿La seva trajectòria científica ha estat prou reconeguda?
--Comprenc que el tema dels primats no és popular, però és un gran descobriment per a la humanitat. Vaig ser el primer a dir que els ximpanzés fabriquen eines, que és el que més ens acosta.

--La seva col.lega Jane Godall té el Príncep d'Astúries. ¿Vostè el vol?
--L'enyoro però sé que és impossible tenir-lo, sóc molt gran.

--A l'Àfrica s'inicia en la ciència.
--Vaig arribar a Fernando Poo el juny del 41 després d'un mes de travessia des de Barcelona. Em vaig quedar embruixat, era tal com m'havien ensenyat a les fotos de l'escola francesa. Aquelles imatges les portava al cor i les vaig reviure. Ara no seria igual.

--¿Què ha canviat?
--Els homes han tallat boscos, han matat animals i els indígenes s'han europeïtzat.

--Va treballar en plantacions de cacau.
--Era molt dur, de sis del matí a sis de la tarda, i el que faltava s'acabava a la nit.

--¿Quan investigava?
--Els diumenges i a estones perdudes. Observava, dibuixava i escrivia.

--I una tarda va veure els goril.les...
--Els indígenes em van avisar que hi anés ràpid, que n'hi havia un grup de set o vuit. Descansaven. Em vaig ocultar a la malesa però una cria em va veure, va cridar i van fugir.

--La gent el coneix per portar a Barcelona el Floquet de Neu...
--N'estic fart. Sempre explicant el mateix. Aquí ens mirem les coses per l'exotisme, i no pel seu valor.

--¿Es va penedir de portar-lo?
--No, perquè l'haurien matat. Però, la veritat, preferiria que no m'hagués passat aquesta història.

--¿Què va sentir quan va morir?
--Una mica de tristesa, però no gaire perquè era molt vell i havia arribat la seva hora.

--Li va agradar Gorilas en la niebla.
--Està molt bé. Reflecteix el caràcter fort i la severitat, sobretot amb els humans, de la naturalista Dian Fossey. Vaig treballar amb ella.

--Dels seus descobriments, ¿quin l'enorgulleix més?
--La granota Goliath és el més important, però les granotes no interessen perquè repugnen.

--Va anar a la universitat amb 40 anys, ¿què hi va aprendre?
--Ben poc. No em va aportar gaire.

--És vegetarià, ¿per què?
--La mort dels animals em fa molta llàstima.

--¿Què opina dels zoos?
--Tenen poca vida futura.