sábado, 24 de noviembre de 2007

Patarroyo, acusat de tràfic de micos al sud de Colòmbia


1. • El científic compra animals del Perú i el Brasil il.legalment, segons les denúncies
2. • "El doctor paga bé per cada mico", va declarar un indi peruà a la premsa


EL PERIÓDICO
BOGOTÀ

Tretze anys després de rebre el premi Príncep d'Astúries gràcies a la seva vacuna contra la malària, el colombià Manuel Elkin Patarroyo ha baixat un altre esglaó en el lent però sostingut procés de descrèdit que ha viscut des d'aleshores. A la relativa ineficàcia de la vacuna i als problemes de finançament que ha patit en els últims anys s'hi afegeix ara una acusació greu: la de traficar amb micos des de la seu de l'Institut d'Immunologia de Colòmbia (FIDIC) que dirigeix a Leticia (sud del país).
Un article publicat en l'edició d'aquesta setmana de la revista colombiana Cambio explica amb detall la situació. La Corporació per al
Desenvolupament Sostenible del Sud de l'Amazònia, Corpoamazonia, ha rebut diverses denúncies sobre "actuacions irregulars" comeses per l'equip d'investigadors del centre científic on Patarroyo, ara, s'esforça per posar a punt una metodologia per a la producció de vacunes. Les denúncies apunten al fet que el mateix científic colombià promou el tràfic de micos des de les selves del Brasil i Perú. Té permís per capturar-los a l'Amazònia colombiana, però allà resulta difícil trobar-ne en la quantitat necessària per proveir la investigació.
"Hem de portar els animals a Leticia de matinada, amagats, perquè les autoritats no ens vegin, perquè si ens agafen ens tanquen tres anys a la presó. El doctor Patarroyo ens ha dit que anem amb compte amb això, i que si ens agafa la llei diguem que els animals els capturem de la banda colombiana", va declarar un indi peruà en un casalot situat a 30 quilòmetres de Leticia.

DESAVINENCES INTERNES
Corpoamazonia va optar per obrir una investigació, però això no li va impedir renovar el permís del FIDIC per capturar micos (del costat colombià). Les dues espècies que Patarroyo utilitza en les seves investigacions són l'Aotus nancymae i l'Aotus vociferans, i la revista colombiana afirma haver trobat proves "irrefutables" que desenes d'exemplars han passat la frontera colombiana sense els permisos respectius dels governs peruà i brasiler. "El doctor Patarroyo paga bé per cada mico", va dir un altre proveïdor d'aquests animals. La llei colombiana castiga el tràfic d'espècies amb un màxim de cinc anys de presó.
El cas és que Patarroyo ha tingut problemes fins i tot amb els seus col.laboradors més pròxims. Un d'ells, la metge veterinària Lina María Peláez, no només va dimitir del seu treball a Leticia, sinó que va escriure una carta de renúncia plena d'acusacions. "A aquests primats no se'ls ha fet un estudi de dinàmica poblacional. Tampoc s'ha fet un programa de reproducció, que seria el més normal en una explotació com aquesta". Cambio diu que té proves que els micos són maltractats.

DE VIATGE
Peláez assegura que Corpoamazonia li va renovar la llicència per les seves influències polítiques. Mentre Patarroyo dóna la seva versió dels fets --estava de viatge i la revista no va poder parlar amb ell--, l'article ha encès el debat entre els defensors a ultrança del científic i els que ja hi han perdut la fe.

Fuente: El Periódico de Catalunya, 24-11-2007

No hay comentarios: