lunes, 14 de mayo de 2007

El bressol de Selam


Fuente: El Periódico de Catalunya


ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA
És un lloc hostil, extremadament càlid i pedregós. Exceptuant pastors nòmades, no hi ha ningú en almenys 30 quilòmetres a la rodona. "Jo vaig ser la primera persona que va conduir fins a aquell lloc, el 1999, i vaig necessitar quatre hores per fer els últims 30 quilòmetres amb un 4x4. Cap vehicle havia trepitjat aquell terreny". Així explica el paleontòleg etíop Zeresenay Alemseged el seu primer contacte amb Dikika, a prop del riu Awash, a la vall de Hadar, a la regió d'Afar, al nord-est de la gran Etiòpia, l'enclavament on mesos després les seves mans van desenterrar l'esquelet gairebé complet de Selam, la nena més antiga del món. En amhàric, la principal llengua del país, selam significa pau.
Alemseged, investigador de l'Institut Max Planck d'Alemanya, va estar la setmana passada a Barcelona, convidat per l'Obra Social La Caixa, per pronunciar una conferència sobre el descobriment que l'ha fet famós. Selam, presentada en societat l'any passat, és un fòssil d'Australopithecus afarensis d'un valor excepcional per qualsevol dels següents tres motius: la seva gran antiguitat, uns 3,3 milions d'anys; la seva excel.lent conservació, amb l'esquelet complet al 60% i alguns ossos extraordinaris per a èpoques tan remotes, com el hioide i l'omòplat, i finalment el seu desenvolupament anatòmic, ja que és un individu infantil d'uns tres anys, escassíssims en el registre fòssil mundial.
"¿Va ser sort? Jo crec que no. La troballa va ser possible gràcies a un treball sistemàtic que vaig iniciar el 1999 --explica Alemseged en una entrevista amb aquest diari--. Quan vaig arribar a Dikika, volia explorar sediments més antics que els trobats a Hadar, on va aparèixer Lucy (el famós A. afarensis que va ser descobert el 1974 en una zona pròxima), i em vaig plantejar una àrea de 500 quilòmetres quadrats. El 10 de desembre del 2000, quan vaig trobar els ossos, estava analitzant una de les zones previstes".
La desèrtica Dikika era fa 3,3 milions d'anys una regió molt biodiversa, amb sabanes i boscos on vivien hipopòtams, lleons, antílops, elefants i, per descomptat, australopitecs, unes curioses criatures d'aspecte simiesc que caminaven bípedes. "Avui és un desafiament viure allà --reitera el jove investigador--, però en temps de Selam i Lucy era una regió molt favorable perquè hi poguessin viure els nostres avantpassats".
Potser hi va haver altres enclavaments pròxims amb presència d'australopitecs, però a Dikika va ocórrer un succés miraculós: possiblement, la nena estava bevent o jugant arran d'un riu quan va ser sorpresa per una riuada que va descarregar en un llac. El seu cos va quedar cobert per sediments d'argila que es van soldar i van contribuir a la conservació. "La majoria dels paleontòlegs han de recompondre ossos trencats i buscar restes disperses de l'esquelet, mentre que jo vaig tenir el repte contrari: tenia els ossos units en una gran roca sedimentària i havia de separar-los amb molt de compte perquè no es fracturessin". Com que no es pot utilitzar àcid perquè les restes es fan malbé, el treball dels investigadors va durar cinc anys.
A la regió d'Afar, el moviment de les plaques terrestres ha anat traient a la llum fòssils que van quedar enterrats fa milions d'anys. Alguns afloren a la superfície. La riquesa paleontològica de la regió no té cap parangó al món per a èpoques tan remotes, ja que també hi han aparegut ossos d'Australopithecus anamensis (4,1 milions d'anys) i d'Ardipithecus ramidus (4,4 milions), però no és fàcil que Afar se'n beneficiï, assumeix l'investigador. "Els turistes que busquen llocs com Hadar o Dikika són molt escassos. El turisme vol veure obeliscos i esglésies".

Jaciment de primer ordre
Les restes es conservaran al museu nacional d'Addis Abeba, però Alemseged aspira a crear un centre d'interpretació situat relativament a prop de Dikika. "¡Com hem de tenir un museu al costat si no hi ha ni clínica ni escola! Però s'ha de vigilar, perquè els fòssils estan a l'aire lliure". A Dikika, convertit en un jaciment de primer ordre, ja hi treballen 35 persones amb patrocinis diversos.
L'investigador està orgullós de servir d'exemple per a una nova generació d'etíops: "La paleontologia va començar aquí en temps de Haile Selassie, es va paralitzar amb el règim comunista i ara es torna a despertar, però al meu país no hi ha ni la més mínima tradició investigadora. Tot i que afortunadament no sóc l'únic, sí que som pocs". Fins ara, tots els paleontòlegs a l'Àfrica eren estrangers. Alemseged és jove, però ja té deixebles.

No hay comentarios: